Les
formes musicals del Romanticisme.
Context socio-cultural.
L’antecedent més remarcable d’aquest període i que va canviar la mentalitat de moltes persones i la societat europea del moment fou la Revolució Francesa.
La influència de l’Església disminueix i la mentalitat europea canvia, amb l’inici del librealisme.
La industrialització comença a Anglaterra, adquireix una gran importància i les màquines comencen a substituir el treball artesà.Això porta a la Revolució Industrial, que és primordial la producció en massa i el màxim rendiment per obtenir més beneficis millor.En el segle XX representa un esclat artístic sense precedents en moltes de les arts.
La Música Romàntica.
Els compositors romàntics utilitzaven la música per reflectir els seus sentiments.El sentiment és més important que la raó.
Alemanya és el país capdavanter en música instrumental romàntica i Itàlia en música vocal (òpera).
En aquesta època els compositors mostren interès per l’Edat MItjana i pels països exòtics.
Cal dir també que el llenguatge musical romàntic no és una reacció, sinó una evolució del llenguatge musical del classicisme i els compositors el porten fins al límit.
- Característiques genereals de la Música Romàntica.
El Romanticisme musical s'extén des del 1820, aproximadament, fins al 1890.
1.Melodia :Té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses.
2.Ritme:És un ritme lliure i de vegades té una certa complexitat.Per aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats.
3.Harmonia: La música romàntica és més dens i complex, amb força modulacions (canvis d'escales o de tonalitats), cromatismes i dissonàncies.
4.Timbre o Instrumentació: Predomina la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de l'ésser humà, però la música vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu.
L'orquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del director. A partir d'aquesta època el director es va començar a posar davant dels músics i d'esquena al públic, fent moviments amb els braços i amb el cos. Hi ha també molt sovint interpretació musical, instrumental o vocal, basada en el virtuosisme.
5.Textura: Conviuen les tres classes de textura polifonica: la monodia acompanyada l'homofonica i la contrapuntistica.El compositor les empra nomes com a base, o crea formes mes lliures i obertes que li permeten deixar volar la seva fantasia.
6.Forma:El compositor no deixa d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmica a la partitura. La intensitat, el tempo, el caracter...
7.Gènere: Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la musica dramàtica, de la música programàtica i de la música pura.
1.Melodia :Té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses.
2.Ritme:És un ritme lliure i de vegades té una certa complexitat.Per aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats.
3.Harmonia: La música romàntica és més dens i complex, amb força modulacions (canvis d'escales o de tonalitats), cromatismes i dissonàncies.
4.Timbre o Instrumentació: Predomina la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de l'ésser humà, però la música vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu.
L'orquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del director. A partir d'aquesta època el director es va començar a posar davant dels músics i d'esquena al públic, fent moviments amb els braços i amb el cos. Hi ha també molt sovint interpretació musical, instrumental o vocal, basada en el virtuosisme.
5.Textura: Conviuen les tres classes de textura polifonica: la monodia acompanyada l'homofonica i la contrapuntistica.El compositor les empra nomes com a base, o crea formes mes lliures i obertes que li permeten deixar volar la seva fantasia.
6.Forma:El compositor no deixa d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmica a la partitura. La intensitat, el tempo, el caracter...
7.Gènere: Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la musica dramàtica, de la música programàtica i de la música pura.
- Les formes instrumentals.
https://www.youtube.com/watch?v=vjcDuzDqTm4
Els
instruents han canviat molt durant el romanticisme i també el
compositor en el àmbit social.Aquest fet determina que hi ha una
gran importància en el virtuorisme instrumental.
La música per a Piano solista:
La música per a Piano solista:
L`instrument
romàntic per exel.lència va ser el piano.Adequava molt
bé a la interpretació privada i amb el que vol expresar el
compositor.
En
el Romanticisme van aparèixer noves formes.
La
música per a orquestra:
L´orquestra
simfònica va assolir molta importancia i es va establir com a
instrument musical.
El
compositor Héctor Berlioz va ser el impulsor i que va augmentar el
nombre d`instruments.
Hi
ha compositors que feia de director,o busquen amics compositors.
La
música programática:
Les
obres programàtiques són les que segueixen un tema o argument
literari.
Té
aquest nom perquè en els concerts públics es donava un programa de
mà amb que explicava el que el compositor volia expresar.
- Obertura:és una peça breu que interpretaba els events especials,com inauguracions d`edificis,monuments,i també en concerts.
- Suite Orquestral:normalment la Suite Orquestral es tracta d`elements extramusicals,com narracions ,llegendes…
- Música de Ballet:és una música per espectacles ambdances típiques .Aquests música va ser molt utilitzada en el Romanticisme.La música de cambra:
Va
ser molt important per la clase burguesa,concerts privats i audicions
publiques.
La
música de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de corda
havia ocupat durant el Classicisme.
- Les formes vocals.
Amb la veu es pot
expresar els sentiments íntims de manera molt plena i l`altre banda
perque uneixen la música i el text literari molt bé.
La
música vocal profana:
Les
formes vocals profanes del Romanticisme són el Lied i l´òpera.
El
lied:
Els
lieders s`interpertaven en les cases,amb acompanyament de piano o
guitarra,entre amics i familiars,i això demòstra el seu sentiment
intimista.
La
melodía és cantada per una veu i l`acompanyament de piano i la
lletra formen un tot indissoluble.
Òpera:
L`òpera,expressava
de manera extraordinària els ideals dels romàntics.Els arguments es
basaven en històries d`amor,drames,tragèdies...
Superant
les dificultats tècniques que els compositors introduïen en les
melodies que havien de cantar.
G.Verdi
és el principal representant de l`òpera italiana.
R.Wagner
és considerat per molts com un dels genis més nobles de la raça
humana.No fou solament revolucionari en la música,sinó també en
els quefers polítics,socials i amorosos.
Les
principals característiques de les òperes de Wagner són les
següents:
- Leitmotiv.
- Melodia infinita.
- Tractaments de les veus humanes.
- Ampliació de l`orquetra.
La
música vocal religiosa:
Els
compositors la pensen per a la sala de concerts.
Es
tracta de mostrar una religiositat humana.
S`escrivien
misses,réquiems i oratoris.
La musica ncionalista és el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca l'essència del poble en la riquesa melòdica, rítmica i en les llegendes del folklore i la llengua propies de cada cultura.
Música romàntica:
https://www.youtube.com/watch?v=n3wcftrC8Ic
https://www.youtube.com/watch?v=S8i33VB1slo
Compositors:
- El nacionalisme Musical
La musica ncionalista és el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca l'essència del poble en la riquesa melòdica, rítmica i en les llegendes del folklore i la llengua propies de cada cultura.
Música romàntica:
https://www.youtube.com/watch?v=n3wcftrC8Ic
https://www.youtube.com/watch?v=S8i33VB1slo
Compositors:
- Manuel De Falla
Ho volia tot a la perfecció i va rebre les primeres lliçons de la seva mare.Després va anar al conservatori.
Va començar a donar classes de piano el 1900.Itambé a composar algunes peces vocals i per piano.El 1905 li van donar un premi de piano,el 1907 va anar a París i el 1915 va tornar a Madrid.
Després de la guerra civil va marxa a Argentina que és on va morir.
Unes de les obres més importants són:
1.Noches el los jardines de España,formada per una orquestra i piano que recrea l’ambient andalús.
2.El amor brujo,tracta de la vida d`una gitana.la part més famosa de l`obra és ”Danza del ritual del fuego”.
3.El retablo de Maese Pedro,formada per una orquestra,tres cantants i titelles.
A Argentina era molt representada aquesta obra encara que va ser estrenada per primera vegada a Sevilla.
- Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual
Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual va néixer el 29 de maig de 1860 a Girona , de pare basc i mare catalana .
En l'època de la revolució de 1868 , la família es va traslladar a Madrid, on ell va estudiar piano a l'Escola Nacional de Música i Declamació .Madrid li va servir com a base en les gires de concerts que va realitzar per tot Espanya.
Al maig de 1876 es va matricular al Conservatori de Leipzig , i en setembre d'aquest mateix any, gràcies a una beca del rei Alfons XII, es va matricular al Conservatori Royal de Brussel·les, on va estudiar piano amb Louis Brassin. Va acabar allì els seus estudis en 1879, i va obtenir el primer premi "cum laude" a la classe de Brassin.
Al 1883 es va casar amb Rosina Jordana, una de les seves alumnes de piano, amb qui va tenir quatre fills. Albéniz va morir molt jove, als 49 anys, per una malaltia renal.
LES SEVES OBRES MÉS IMPORTANTS SÓN:
- 1886 - Suite Espanyola, opus. 47
- 1887 - Records de viatge, opus. 71
- 1889 - Dotze peces característiques
- 1890 - Espanya, Sis fulles d'àlbum, opus. 165
- 1896 - Cants d'Espanya, opus.232
- 1909 - Iberia
