viernes, 5 de junio de 2015

La Música Romàntica i altres músiques del segle xx.



Les formes musicals del Romanticisme.
 
Context socio-cultural.
L’antecedent més remarcable d’aquest període i que va canviar la mentalitat de moltes persones i la societat europea del moment fou la Revolució Francesa.
La influència de l’Església disminueix  i la mentalitat europea canvia, amb l’inici del librealisme.
La industrialització comença a Anglaterra, adquireix una gran importància i les màquines comencen a substituir el treball artesà.Això porta  a la Revolució Industrial, que és primordial la producció en massa i el màxim rendiment per obtenir més beneficis millor.En el segle XX representa un esclat artístic sense precedents en moltes de les arts.
 
La Música Romàntica.
Els compositors romàntics utilitzaven la música per reflectir els seus sentiments.El sentiment és més important que la raó.
Alemanya és el país capdavanter en música instrumental romàntica i Itàlia en música vocal (òpera).
En aquesta època els compositors mostren interès per l’Edat MItjana i pels països exòtics.
Cal dir també que el llenguatge musical romàntic no és una reacció, sinó una evolució del llenguatge musical del classicisme i els compositors el porten fins al límit.
  • Característiques genereals de la Música Romàntica.
El Romanticisme musical s'extén des del 1820, aproximadament, fins al 1890.
1.Melodia :Té un gran poder expressiu. Per a aconseguir la màxima expressivitat, el compositor pot emprar frases molt senzilles o molt fantasioses.
2.Ritme:És un ritme lliure i de vegades té una certa complexitat.Per aconseguir efectes d'agitació i d'apassionament s'empren ritmes ràpids i superposats.
3.Harmonia: La música romàntica és més dens i complex, amb força modulacions (canvis d'escales o de tonalitats), cromatismes i dissonàncies.
4.Timbre o Instrumentació: Predomina la música instrumental sobre la vocal. La música instrumental es considera la creació més sublim de l'ésser humà, però la música vocal es continua conreant donades les possibilitats expressives de la veu.
L'orquestra va evolucionar tant que fins i tot va canviar la figura del director. A partir d'aquesta època el director es va començar a posar davant dels músics i d'esquena al públic, fent moviments amb els braços i amb el cos. Hi ha també molt sovint interpretació musical, instrumental o vocal, basada en el virtuosisme.
5.Textura: Conviuen les tres classes de textura polifonica: la monodia acompanyada l'homofonica i la contrapuntistica.El compositor les empra nomes com a base, o crea formes mes lliures i obertes que li permeten deixar volar la seva fantasia.
6.Forma:El compositor no deixa d'escriure tota classe d'indicacions de dinàmica a la partitura. La intensitat, el tempo, el caracter...
7.Gènere: Predomina la música profana per sobre de la religiosa. És l'època daurada de la musica dramàtica, de la música programàtica i de la música pura.
 
  • Les formes instrumentals. 
 https://www.youtube.com/watch?v=vjcDuzDqTm4
      Els instruents han canviat molt durant el romanticisme i també el compositor en el àmbit social.Aquest fet determina que hi ha una gran importància en el virtuorisme instrumental.         
La música per a Piano solista:
L`instrument romàntic per exel.lència va ser el piano.Adequava molt bé a la interpretació privada i amb el que vol expresar el compositor.
En el Romanticisme van aparèixer noves formes.



      La música per a orquestra:
L´orquestra simfònica va assolir molta importancia i es va establir com a instrument musical.
El compositor Héctor Berlioz va ser el impulsor i que va augmentar el nombre d`instruments.
Hi ha compositors que feia de director,o busquen amics compositors.
   La orquesta de la Ópera
      La música programática:
Les obres programàtiques són les que segueixen un tema o argument literari.
Té aquest nom perquè en els concerts públics es donava un programa de mà amb que explicava el que el compositor volia expresar.
  1. Obertura:és una peça breu que interpretaba els events especials,com inauguracions d`edificis,monuments,i també en concerts.
  2. Suite Orquestral:normalment la Suite Orquestral es tracta d`elements extramusicals,com narracions ,llegendes…
  3. Música de Ballet:és una música per espectacles ambdances típiques .Aquests música va ser molt utilitzada en el Romanticisme. 
    La música de cambra:
        Va ser molt important per la clase burguesa,concerts privats i                   audicions publiques.
La música de cambra amb piano va ocupar el lloc que el quartet de corda havia ocupat durant el Classicisme.
  • Les formes vocals.
Amb la veu es pot expresar els sentiments íntims de manera molt plena i l`altre banda perque uneixen la música i el text literari molt bé.
           La música vocal profana:
Les formes vocals profanes del Romanticisme són el Lied i l´òpera.
           El lied:
Els lieders s`interpertaven en les cases,amb acompanyament de piano o guitarra,entre amics i familiars,i això demòstra el seu sentiment intimista.
La melodía és cantada per una veu i l`acompanyament de piano i la lletra formen un tot indissoluble.
            
            Òpera:
L`òpera,expressava de manera extraordinària els ideals dels romàntics.Els arguments es basaven en històries d`amor,drames,tragèdies...
Superant les dificultats tècniques que els compositors introduïen en les melodies que havien de cantar.
G.Verdi és el principal representant de l`òpera italiana.
R.Wagner és considerat per molts com un dels genis més nobles de la raça humana.No fou solament revolucionari en la música,sinó també en els quefers polítics,socials i amorosos.
Les principals característiques de les òperes de Wagner són les següents:
  1. Leitmotiv.
  2. Melodia infinita.
  3. Tractaments de les veus humanes.
  4. Ampliació de l`orquetra.
            La música vocal religiosa:
Els compositors la pensen per a la sala de concerts.
Es tracta de mostrar una religiositat humana.
S`escrivien misses,réquiems i oratoris. 
  • El nacionalisme Musical 
El nacionalisme es produeix una recerca dels valor essencial de cada poble donant l'aparicio del nacionalisme musical a mitjan segle XIX. El nacionalisme s'esten rapidament per Europa.
La musica ncionalista és el moviment musical que sorgeix a la segona meitat del segle XIX i que busca l'essència del poble en la riquesa melòdica, rítmica i en les llegendes del folklore i la llengua propies de cada cultura.

Música romàntica:
 https://www.youtube.com/watch?v=n3wcftrC8Ic
https://www.youtube.com/watch?v=S8i33VB1slo
Compositors:
  • Manuel De Falla
Va néixer  el 23 de novembre de l 1876 a Càdiz i mor el 14 de novembre de 1946.
Ho volia tot a la perfecció i va rebre les primeres lliçons de la seva mare.Després va anar al conservatori.
Va començar a donar classes de piano el 1900.Itambé a composar algunes peces vocals i per piano.El 1905 li van donar un premi de piano,el 1907 va anar a París i el 1915 va tornar a Madrid.
Després de la guerra civil va marxa a Argentina que és on va morir.
Unes de les obres més importants són:
1.Noches el los jardines de España,formada per una orquestra i piano que recrea l’ambient andalús.
2.El amor brujo,tracta de la vida d`una gitana.la part més famosa de l`obra és ”Danza del ritual del fuego”.
3.El retablo de Maese Pedro,formada per una orquestra,tres cantants i titelles.
A Argentina era molt representada aquesta obra encara que va ser estrenada per primera vegada a Sevilla.




















 
  • Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual
Isaac Manuel Francisco Albéniz i Pascual va néixer el 29 de maig de 1860 a Girona , de pare basc i mare catalana .
En l'època de la revolució de 1868 , la família es va traslladar a Madrid, on ell va estudiar piano a l'Escola Nacional de Música i Declamació .Madrid li va servir com a base en les gires de concerts que va realitzar per tot Espanya.
Al maig de 1876 es va matricular al Conservatori de Leipzig , i en  setembre d'aquest mateix any, gràcies a una beca del rei Alfons XII, es va matricular al Conservatori Royal de Brussel·les, on va estudiar piano amb Louis Brassin. Va acabar allì els seus estudis en 1879, i va obtenir el primer premi "cum laude" a la classe de Brassin.
Al 1883 es va casar amb Rosina Jordana, una de les seves alumnes de piano, amb qui va tenir quatre fills. Albéniz va morir molt jove, als 49 anys, per una malaltia renal.
LES SEVES OBRES MÉS IMPORTANTS SÓN:
  1. 1886 - Suite Espanyola, opus. 47
  1. 1887 - Records de viatge, opus. 71
  1. 1889 - Dotze peces característiques
  1. 1890 - Espanya, Sis fulles d'àlbum, opus. 165
  1. 1896 - Cants d'Espanya, opus.232
  1. 1909 - Iberia


 





jueves, 9 de abril de 2015

Musica i Cinema

ELS ORÍGENS.
El cinema mut tenia música. Les imatges s'acompanyaven amb música tocada per un piano, un òrgan o una orquestrina... S'utilitzaven moltes músiques del repertori clàssic que representen determinats clixés i que encara s'empren en els dibuixos animats. També es van compondre partitures originals per a algunes grans produccions.
Amb l'arribada del cinema sonor va aparèixer el concepte de Banda Sonora Original (BSO) que inclou la música, els diàlegs i els efectes de so.



BREU HISTÒRIA DE LA B.S.O.
Anys 30:es van mantenir els tòpics del cine mut al mateix temps que es van crear partitures cinematogràfiques en l'estil d’un gran compositor com Wagner.
També es va desenvolupar la possibilitat de sincronitzar perfectament la
música amb l'acció.
Anys 40:es van introduir nous estils per emular amb certa fantasia versemblant els ambients de les pel·lícules.
Anys 50:la música inspirada en el jazz es va obrir pas en el cinema i en els seixanta es va imposar la cançó enganxosa que, associada a una pel·lícula, servia de promoció indirecta i d'ajuda econòmica.
I la música cinematogràfica es haconvertido, a més, en un gènere
discogràfic comercialitzat independentment.
1946_Que_bello_es_vivir-argentino_1.jpgMovie-Poster-Typography.jpeg

TIPUS
El compositor  Aarón Copland va dir “la música de cine es aquella que milions de persones senten i ningú escolta”. En el cine mut la música era una companya permanent de la imatge. El silenci i els sorolls tambié son música i l’alternancia ente ellos resulta molt eficaç. En les películas hi han dos tipus de música:
·Música de pantalla o diegética: Té una font visible o explicativa, ja sigui d’algú que la toca dins o fora del pla, o d’algún aparell que la reprodueix.
·Música de fons o incidental: sorgeix de l’espai apart que pertany a la ficció del cine.



LA FUNCIÓ EXPRESSIVA:


-Desperta Emocions:


La música pot canviar totalment el contingut emocional d'una mateixa escena. Una escena romàntica pot veure convertida en una escena d'intriga o còmica segons la música que s'utilitzi. La música és empàtica quan es tracta de l'acció i, no ho és quan estableix un distanciament emocional.


Ritme:
La música serveix per aportar i modificar en el cinema els temps de l'acció de la seva càrrega emocional. Fins i tot pot organitzar salts emocionals, anticipant o rememorant esdeveniments.
Números musicals en les pel·lícules:
Al cinema la música sol acompanyar la imatge, però en el gènere musical la música adquireix protagonisme i provoca l'aparició de números musicals. Encara que són inversemblants i detenen la narració, estan inserits en l'acció dramàtica i intensifiquen l'emoció d'alguns moments posant en relleu un sentiment determinat (tristesa alegria, amor, ira ...).

LA FUNCIÓ NARRATIVA:


Recrea l'època, llocs o ambients.
Cal anar amb compte amb els tòpics musicals,ja que les cançons molt conegudes poden relacionar-se amb altres emocions a la qual es vol representar.
La música ambiental serveix com a decorat sonor que suggereix i amplia l'espai de l'acció. Els efecte de so poden fins i tot fer veure coses que no apareixen dins del plànol
Aporta la música de pantalla, que forma part de l’acció. Els sons que es produeixen fora del camp visual poden despertar la duda, curiostitats o l’inquietud dels espectadors.
L'estructura de la narració serveir per suavitzar els talls que es realitzen en la pel·lícula, fent que els espectadors no perdin la continuïtat de la trama.
Fases
PREPARACIÓ
Després de fer un anàlisis del guió el primer que es fa és saber quant de temps trigarà en acabar. Després el director organitza els seqüències agrupant-los per blocs d`espai y de temps.
Anys 20: es roda segons els localitzacions,i això permet estalviar temps i diners.

 

RODATGE
El full de rodatge,està dividit en sectors que son els decorats,dia de rodatge,dies, les localitzacions en interiors o exteriors, intèrprets i figuració i les necessitats específiques del rodatge.
L`ordre del rodatge es detemmina segons la disponibilitat de les localitzacions,és més habitual que començin per els exteriors perquè sòn factors que no podem preveure com per exemple una hisenda campestre,un museu... També els interiors naturals, si no són d'estudi, poden estar sotmesos a restriccions diverses.
El segon factor són els actors(personatges),que convé coordinar amb el seu horari i el número de sesions que necesaría en el rodatge.

POST-PRODUCCIÓ
La postproducció intervenen els tècnics de laboratori i de sala i, durant un període, el director de producció.Quan es tracta de prendre decisions finals sol ser una tasca del productor.
El resultat de cada dia realitzen una cópia del negatiu de celuloide en vídeo digital.Aquesta cópia té una senyal numèrica,que facilita el montatge.
La banda sonora es realitza en aquest fase,que normalment de 90 min de pel·lícula hi han 45 a 50 min de música.
El profesional que és el encargat del montatge  o edició dels imatges rep el nom de Muntador.És el encargat de donar sentit als planols,seguint al guió i tenint en compte l`opinió del producctor i del director.
Després començen a insertar efectes especials de so,lluminació,densitats cróniques del imatge de la pel·lícula.
El muntatge final, aprovat per director i productor,els trossos indicats pel keycode se'ls lliura a un Muntador de Negatiu.Després es guarda i no se li torna a utilitzar.
Cada còpia estàndard té un cost superior als mil euros.


COMERCIALITZACIÓ
Aquesta és la fase final dins del procés d'elaborar una película.Corresponde a la fase on la pel·lícula és exhibida en cinemes.
Actualment, a causa de les enormes guanys que genera, aquesta fase s'ha expandit a incloure el llançament d'una pel·lícula enDVD.


Tasques de Distribució i Màrqueting:


  • Exhibició a premsa.
  • Press junkets.
  • Conferències de premsa i altres esdeveniments promocionals.
  • Elaboració de Còpies de Distribució.
  • Exhibició a Festivals.
  • Distribució de Còpies a Cinemes.
  • Exhibició local i internacional.
  • Venda de drets en altres finestres.
  • Distribució de DVDs.

GÈNERES I COMPOSITORS 

JOHN WILLIAMS:

És el compositor de música de cinema més reeixit, popular i conegut de tots els temps.És la persona viva que ha rebut més nominacions a l'Oscar amb 48, vencent en cinc ocasions. Els oscars que va guanyar va ser per la millor banda sonora en el 1972 en la pel-lícula El violinista a la teulada ,i en el 1994 va guanyar amb la banda sonora de la  pel-lícula La llista de Schindler.En el 1976 va guanyar un oscar i un globus d’or  per la millor banda sonora original de la pel-licula de Jaws i també per la banda sonora original de la pel-licula de Star Wars en el 1978 i la de ET, l'extraterrestre del 1983.Les bandes sonores que ha fet  ha sigut Supermán,Drácula,Indiana Jones y la Ultima Cruzada,Harry Potter y la piedra filosofal,Harry Potter y la cámara secreta,Star Wars II - El Ataque de los Clones,Harry Potter y el prisionero de Azkaban,etc.

 

ENNIO MORRICONE:  

És un compositor italià de música de cinema. És un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades.Va guanyar un Oscar  per la banda sonora de la pel-licula Trajectòria professional del 2006 i dos globus d’or per les bandes sonores de la pel-licula La missió del 1987 i la del La leggenda del pianista sull'oceano del 2000.Les bandes sonores que va fer són les Las Mil y una Noches ,Mussolini último acto, el hereje Exorcista II,Los Intocables, El Fantasma de la Opera,etc. 

 

 

 

HANS ZIMMER:

És un compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc,des que viu a Los Angeles. Nominat set vegades a l'Oscar i guanyador en una d'elles per The Lion King, amb més de cent bandes sonores. Va guanyar dun globus d’or per la millor banda sonora de la pel-lícual  Gladiator del 200 .El Rey León ,Madagascar,Piratas Del Caribe II,Piratas Del Caribe III,El Caballero Oscuro,Origen,Rango,El Llanero Solitario , Doce años de esclavitud ,Piratas del Caribe: En mareas misteriosas,etc.

 


JERRY GOLDSMITH:
Fou un dels compositors més influents en la història del cinema, escrivint bandes sonores de qualitat excepcional en una carrera que abraçava gairebé 50 anys. Fou nominat vuit vegades per l'Oscar (guanyant-ne un, per The Omen), i també va guanyar cinc vegades el premi Emmy.El Planeta de los Simios,Alien, el octavo pasajero, (Star Trek, Némesis),El Guerrero nº 13,la Momia,Mulan,Psicosis II,Nimh,etc